És temps d’autodeterminació

borbonetEntre hui i demà hi ha dos fets que han fet que tornara a escriure-vos.

Hui dos amics, Reina i Carlos, han portat el seu fill Albert, en el ventre de sa mare, a la primera manifestació. La Plaça Major de Gandia acollia una concentració per demanar una referèndum per la república/monarquia, aprofitant que el Borbó ens deixa.

I demà, més bé esta nit, farà quatre anys que la meua filla Lluna va vindre al món. I no fa massa que van vindre també Laia, Àngel, Guillem, Aitana, Paco, Joana, Andreu, Vera i Sergi.

Els pares i mares de tots ells fa, més o menys, quaranta anys que vam arribar a este trosset de món que és el País Valencià.

I què ha de veure tot açò? Doncs, molt fàcil. Jo vaig nàixer el 1974 i quan tenia quatre anys es va aprovar la Constitució Espanyola on s’instaurava un estat monàrquic i on el nostre País no veia reconeguts els seus drets. Aquella llei no la vam poder votar tots els que tenim menys de 54 anys, però ha regit la nostra vida. No vam poder decidir en aquell moment res, però ella, la Constitució Espanyola, ha decidit, i molt per nosaltres, les valencianes i els valencians.

Ara, quaranta anys després, el PPSOE seguirà el guió i tornarà a posar-nos un rei i no ens deixarà decidir si el poble valencià pot aconseguir la plena llibertat. I ara serà el torn de la meua filla i els seus companys i companyes. Serà una generació més que haurà de suportar que decidesquen per ells. La diferència és que ara no seran els seus pares els que puguen triar, seran les èlits dels partits polítics que ens han portat a la situació actual. Les mateixes èlits que faran tot el possible per continuar mantenint un sistema injust amb les persones i els pobles. I ja n’estic fart.

La veritat és que, com a valencià, un fet com el de hui em dóna més ànims per lluitar per un País Valencià lliure, per una República Valenciana on les persones siguen el centre de les polítiques del nostre govern, on la justícia social, el respecte al medi ambient i l’ajuda als emprenedors siguen el programa de govern.

I com a demòcrata, desitge que cap país del món tinga un cap d’estat per dret de sang. A les democràcies els càrrecs representatius s’han de guanyar a les urnes i no al llit.

És temps que els valencians cridem ben fort que volem decidir el nostre futur. Volem decidir moltes coses, però la primera és on volem estar com a poble, i ho hem de fer les valencianes i els valencians. És temps d’autodeterminació.

Fa tres-cents anys un borbó, Felip, va aniquilar els drets del poble valencià. Ara, un altre borbó, Felip, tampoc ens deixarà ser lliures. No deixem que torne a passar.

Ah! i no vos enganyeu, l’autonomia que ens cal és la Portugal.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s