Hi ha qui pensa que estem cegs

L’altre dia un company em va dir ‘ja fa temps que no escrius al teu blog’. I la veritat és que té raó. Moltes vegades ha sigut perquè no he tingut temps, i altres perquè ho fet directament al twitter o al facebook, què hi farem! són coses més instantànies i potser més impulsives, del moment. En qualsevol cas, ací torne a estar.

No faré cap descobriment si dic que el poble està tot en obres, que queden dos mesos per les eleccions municipals, que l’alcalde es fa fotos i vídeos tots els dies amb alguna obra de fons, que han estat quatre anys sense fer res i ara tot va de pressa, i que totes aquestes coses no estan relacionades…

IMG_4573            Però dins de tot aquest desgavell, hi ha una cosa que m’ha sobtat i que pensava que ho solucionarien, però no. M’he equivocat, que ingenu sóc de vegades… Al Parc Ferreres hi ha hagut una porta tancada tres anys per evitar que els més menuts isqueren corrent i els puguera atropella un conductor despistat. Bé, doncs ara, ara! han posat una tanca per evitar que l’eixida siga directa el que passa és que l’han posada en mig del pas de vianants i de l’accés per a persones amb mobilitat reduïda!!! Però això on s’ha vist? Han solucionat una cosa creant un nou problema. Costava tant poc canviar el pas de vianants i l’accés adaptat un poc més amunt? Total un poc més d’obres no s’haguera notat.

IMG_4741            I un altre apunt. Al carrer 25 d’abril s’estan llevant els fanals de la vorera (si es pot considerar així) al carrer i fent-los un lloc adaptat per elles. Recordeu qui va organitzar la urbanització,? Doncs sí, un govern del PP. I sabeu qui està ‘migarreglant’ la situació? Doncs sí, un govern del PP. Sembla còmic que es gasten els nostres diners en urbanitzacions vergonyoses i ara es tiren floretes perquè ho estan arreglant. Doncs no haver-ho fet així, redéu!

Anuncis
Publicat dins de compromís, urbanisme | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

No vull fer olor de colònia

somcolonia440Hui pensava escriure un article aprofitant que el govern espanyol ha fet públics uns números sobre el finançament autonòmic, la reacció de l’empresariat valencià a aquesta publicació i les queixes (per dir-ho d’alguna manera) del govern valencià.

Però he vist que dos amics meus ho han escrit ja. I total, per dir el mateix, doncs vos enllace els seus escrits per si vos interessa.

Un de Fran Ferri, Portaveu adjunt de Compromís a les Corts Valencianes, El finançament i el País Valencià.

I un altre de Joan Sanchis, economista en formació, Som colònia.

Ale, bon profit, i recordeu que és temps d’autodeterminació.

 

Publicat dins de compromís, economia, nació | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Fabra, el Centre de Dia i les inauguracions

Calendari-lOlleriaSembla ser que hui el Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana estarà a l’Olleria per inaugurar el Centre de Dia. He de dir que els regidors de Compromís ens hem assabentat de la visita d’Alberto Fabra per la premsa, de la inauguració ja ens tenien avisats des del govern municipal.

I què? pensareu molts. Doncs sí, i què?

Que vinga el president del nostre país al nostre municipi i no sapiguem res, no és important.

Que no es faça pública la seua visita per evitar les protestes dels ciutadans als que representa, no és important.

Que el centre porte més de mig any en funcionament, no és important.

Que el centre porte un any amb diversos serveis en marxa, no és important.

Que el govern municipal ja haja organitzat diversos actes per publicitar i donar a conèixer el Centre de Dia, no és important.

Que més de la meitat de l’obra s’haja pagat amb una ajuda del Pla d’Economia Sostenible (Fons estatal per a l’ocupació i la sostenibilitat local) que va criticar el PP, no és important.

Ara bé, que el govern valencià i el govern de l’Olleria ens vulguen prendre el pèl, això sí que és important, massa important.

No tots els que demà es faran la foto volien inicialment que l’Hospital es convertira en bé municipal i que el dedicàrem a ajudar la gent major. Altra gent ho teníem molt més clar, era l’única manera de salvar el patrimoni i el seu ús. I per fer-ho possible vam dedicar esforços i diners. Aleshores va començar un llarg camí que podria tindre un millor final, però que és el què és.

D’altra banda, espere que cap govern municipal haja de suplantar les obligacions de la Generalitat Valenciana pel que fa a l’atenció de persones dependents. Espere que l’estat de benestar arribe a tot el món que ho necessite i no solament a qui s’ho puga pagar. Espere que els 500 metres que separen l’Ajuntament de l’Hospital siguen per a Fabra i la seua Cort tant llargs com ho són per la gent que està pendent de rebre les ajudes a la dependència.

Jo no podré assistir, estaré treballant, però estic segur que a més d’un no els sabrà malament. Ho senc per ells, l’esperit integrador que vam tindre els que vam aconseguir consensuar un futur per a l’Hospital sembla que ja no viatja amb ells. Ho senc profundament.

Publicat dins de Benesentar Social | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Necessitem gent que treballe pel País Valencià

VicentL’altre dia vaig assistir a un sopar-homenatge a una de les persones que més ha treballat, i encara continua fent-ho, pel País Valencià i les seues persones. Vicent Ahuir, membre de Compromís i alcalde de Meliana fa uns anys. I res mentre estava allà, xarrant amb companys amb qui compartim projecte polític i il·lusions per aquest país nostre, vaig poder recordar quan vaig conèixer Vicent i quantes aventures havíem fet conjuntament amb altra gent. I una idea clara i contundent va caure sobre mi. Als valencians ens calen molts Vicent Ahuir.

L’emergència nacional i social per la que passa el nostre país necessita gent que treballe per ell i per la seua gent. Dia rere dia veiem com els que estan al càrrec de la Generalitat Valenciana no s’estimen aquesta terra ni es preocupe pels problemes d’ella no dels seus habitants. Una ràpida mirada a les notícies d’aquestes setmanes i veus com l’única cosa que els preocupa a Fabra i la seua banda és que si els catalans açò, que si els catalans allò. Ja està bé!!! Preocupeu-vos dels problemes socials dels valencians, dels xiquets només mengen de calent a l’escola, de les famílies que tiren de sa casa, dels joves sense cap perspectiva de futur, dels aturats, de les infraestructures que necessitem, del finançament que ens neguen els seus amics de Madrid, del camp valencià, de la nostra llengua, del nostre entorn natural, del nostre País Valencià. Redéu!!!

I no sé si riure o plorar, perquè al mateix temps que escric açò pense ‘però si a ells, tot açò els té igual”. Ells estan preocupats per altres coses més personals. I clar, veus la trajectòria de Vicent Ahuir i t’enfades. No entens com la vida margina gent honrada amb una motxilla plena de dedicació comunitària, i d’altra part, premia aquells que els envolta la corrupció per totes bandes.

foto-3Cada vegada ho tinc mes clar, necessiten viure a un país que tracte bé la seua gent i que compte amb les persones que veritablement se l’estimen, i això passa per, entre altres coses, guanyar unes eleccions i fer pagar els culpables de la situació actual per la que passa el País Valencià. I per fer-ho necessitem molts Vicent Ahuir.

Publicat dins de compromís, nació | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Una promoció de categoria

orla 2014De vegades em resulta difícil escriure sobre allò que tinc més a prop perquè em causa molt de respecte. A més, haurem d’afegir que escric millor que parle, això crec, i que sovint la vergonya s’apodera de mi. I hui estem en eixe cas.

La promoció del cicle d’Il·luminació, Captació i Tractament d’Imatge que s’acaba de graduar a l’IES Veles e Vents del Grau Gandia és de lo milloret que m’ha passat des que sóc professor, ara fa 10 anys. A totes elles i tots ells voldria donar-los les gràcies per haver-los conegut, per haver-me deixat ser el seu company, per aprendre junts, per fer-me fàcil la tutoria del primer curs i les classes del segon, per haver fet una Formació en Centres de Treball tant agradable, per tutoritzar una gent magnífica el seu projecte final de cicle, per compartir alegries i penes, i alguna que altra cervesa, per deixar-se assessorar, per ajudar-me a fer les classes més amenes, per deixar-me els seus apunts d’anglés per a les meues classes de l’EOI, per recomanar-me sèries de TV, per no parar de parlar a classe, per no fer cas dels dies d’entrega, i sobretot per comboiar-me tantes vegades. Moltes gràcies, de veritat. Sou una promoció de categoria!

Sou la primera promoció d’aquesta reforma educativa que es diu LOE i heu sigut sovint els conillets d’índies. Sou la primera fornada de tècnics superiors que acaba el mateix curs que tanquen la televisió pública valenciana i que veu com el sector de l’audiovisual passa la seua pitjor època des que existeix. Sou dels primers que eixiu a un mercat laboral molt depriment. Redéu quin panorama vos he pintat en un moment…

Però tot açò no vos ha de fer desfallir, sinó tot el contrari. Perquè sou una generació que ha estudiat a un centre públic amb valors com la igualtat i l’equitat per sobre de tot. Perquè teniu capacitat per elaborar projectes que poden triomfar en un mercat de la imatge que es reinventa constantment. Perquè vos heu conegut i una bona agenda és molt important en el món de la comunicació. Perquè teniu la imaginació i la creativitat suficient per ser considerats autors de futures obres. I perquè, sobretot, sou molt bons, no vos minusvaloreu.

Vosaltres marxeu de l’institut, però jo, i la resta de companys ens quedem. I crec que parle en nom de tots si vos dic que estem ací per qualsevol cosa que necessiteu. Sabeu on trobar-nos. Si us fa falta gasteu-nos.

Heu deixat una petjada al meu interior, només espere que us haja estat profitós el que heu aprés amb mi. M’heu fet estos dos anys molt més fàcil del que preveia, tal com diuen els Pets a la seua cançò Fàcil, han sigut trossos de vida sense cap valor, que ho tornen tot tan fàcil.

Encara que a mi m’agrada molt més la versió bruta de Senior 😉

Que vos vaja bé! Un bés.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

És temps d’autodeterminació

borbonetEntre hui i demà hi ha dos fets que han fet que tornara a escriure-vos.

Hui dos amics, Reina i Carlos, han portat el seu fill Albert, en el ventre de sa mare, a la primera manifestació. La Plaça Major de Gandia acollia una concentració per demanar una referèndum per la república/monarquia, aprofitant que el Borbó ens deixa.

I demà, més bé esta nit, farà quatre anys que la meua filla Lluna va vindre al món. I no fa massa que van vindre també Laia, Àngel, Guillem, Aitana, Paco, Joana, Andreu, Vera i Sergi.

Els pares i mares de tots ells fa, més o menys, quaranta anys que vam arribar a este trosset de món que és el País Valencià.

I què ha de veure tot açò? Doncs, molt fàcil. Jo vaig nàixer el 1974 i quan tenia quatre anys es va aprovar la Constitució Espanyola on s’instaurava un estat monàrquic i on el nostre País no veia reconeguts els seus drets. Aquella llei no la vam poder votar tots els que tenim menys de 54 anys, però ha regit la nostra vida. No vam poder decidir en aquell moment res, però ella, la Constitució Espanyola, ha decidit, i molt per nosaltres, les valencianes i els valencians.

Ara, quaranta anys després, el PPSOE seguirà el guió i tornarà a posar-nos un rei i no ens deixarà decidir si el poble valencià pot aconseguir la plena llibertat. I ara serà el torn de la meua filla i els seus companys i companyes. Serà una generació més que haurà de suportar que decidesquen per ells. La diferència és que ara no seran els seus pares els que puguen triar, seran les èlits dels partits polítics que ens han portat a la situació actual. Les mateixes èlits que faran tot el possible per continuar mantenint un sistema injust amb les persones i els pobles. I ja n’estic fart.

La veritat és que, com a valencià, un fet com el de hui em dóna més ànims per lluitar per un País Valencià lliure, per una República Valenciana on les persones siguen el centre de les polítiques del nostre govern, on la justícia social, el respecte al medi ambient i l’ajuda als emprenedors siguen el programa de govern.

I com a demòcrata, desitge que cap país del món tinga un cap d’estat per dret de sang. A les democràcies els càrrecs representatius s’han de guanyar a les urnes i no al llit.

És temps que els valencians cridem ben fort que volem decidir el nostre futur. Volem decidir moltes coses, però la primera és on volem estar com a poble, i ho hem de fer les valencianes i els valencians. És temps d’autodeterminació.

Fa tres-cents anys un borbó, Felip, va aniquilar els drets del poble valencià. Ara, un altre borbó, Felip, tampoc ens deixarà ser lliures. No deixem que torne a passar.

Ah! i no vos enganyeu, l’autonomia que ens cal és la Portugal.

Publicat dins de Uncategorized | Deixa un comentari

25 d’abril #RecuperemElPaís

 

cartell-mani-26abril-v2La commemoració de dates sempre té un aire de tristor, com es el cas de la Desfeta d’Almansa i el 25 d’abril de 1707. No hem de perdre la memòria i cal recordar fets que ens han marcat com a poble, però no podem estar sempre penedint-nos i plorant, què si açò, què si allò… Ja hi ha prou!

 

Moltes de les coses que ens passen no tenen res a veure amb altres persones o territoris, sinó amb les nostres pròpies decisions. Evidentment que tot ajuda a crear un ambient viciat, però som nosaltres els que hem de defensar una identitat, som nosaltres els que hem de defensar una democràcia, som nosaltres els que hem de mantindre un estat del benestar digne, som nosaltres els que hem de lluitar pels drets laborals, som nosaltres els que hem de garantir un accés energètic i sostenible mediambientalment, som nosaltres els que hem de viure plenament en valencià. Ningú vindrà de fora, ni cal. O ens espavilem i reaccionem o serem els únics responsables del nostre final com a poble.

 

Ja està bé d’ofrenar cap glòria a ningú. Recurepem el nostre País.

 

Valencians en peu, alceu-vos!

 

 

 

Publicat dins de nació | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari